On som

El Ter - Brugent

Repartit entre el nord de la Selva i el sud de la Garrotxa, el territori del Ter - Brugent s'estén des dels cingles i els contraforts abruptes i imposants de la serralada transversal i els vessants profunds de les Guilleries fins al fons de les tres valls principals que el configuren: la vall del Ter de Susqueda a Bonmatí, la vall del Brugent i la vall d'Osor.
És un territori tan divers com poc conegut, on la petjada humana mil·lenària conviu amb un paisatge endreçat i harmoniós i amb un entorn natural molt ben preservat. Els cingles altius -el Far, Sant Roc, Santa Brígida- i els vessants abruptes -Osor, Susqueda- dibuixen nítidament les tres valls que defineixen aquesta contrada privilegiada. Una climatologia amable regala aigua abundant a rieres, torrents i fonts escampades per tota la seva geografia, i dóna frondositat i saó als boscos esponerosos de les zones muntanyoses i als camps de conreu de les moltes petites planes que, generació rere generació, els seus habitants han sabut aprofitar.
Són unes terres ideals per endinsar-s'hi, perdre-s'hi i assaborir-les. Tot sols o en grup, en parella, amb la família o amb els amics. Els camins principals, que segueixen les valls o que s'enfilen per les seves carenes, són ben accessibles, al costat una xarxa de corriols, senders i viaranys que faran les delícies de qui vulgui conèixer a fons aquest territori tan ben preservat. Destaca, cal remarcar-ho, la via verda que ressegueix l'antic carrilet de Girona a Olot i que travessa tot el Ter-Brugent de sud a nord, acompanyant el curs dels dos rius, primer el Ter i després el Brugent, entre Bonmatí i Sant Feliu de Pallerols.
La petjada humana mil·lenària permetrà descobrir al Ter-Brugent coves habitades des de la prehistòria, ermites romàniques perdudes enmig de la boscúria, castells i torres que es drecen altius damunt dels cingles i dels turons, pobles i nuclis antics carregats d'història, i un interessat patrimoni industrial que ha deixat la seva empremta arran dels tres rius -el Ter, el Brugent i la riera d'Osor- que el van fer possible.
L'aventura, l'esport, el coneixement i el relax esdevenen reals i ben propers en aquest territori per descobrir, al costat d'una gastronomia autòctona de qualitat indiscutible i de tot tipus de serveis que cobreixen tant les necessitats com els desitjos de tothom, de qui hi viu, de qui hi fa estada i de qui tot just hi està de pas.

Amer

Anglès

La Cellera de Ter

Les Planes d'Hostoles

Osor

Sant Feliu de Pallerols

Sant Julià del Llor i Bonmatí

Susqueda

Com arribar

El Consorci del Ter Brugent el formen 8 municipis de dues comarques: 6 de la Selva (Anglès, Sant Julià del Llor i Bonmatí, La Cellera de Ter, Amer, Osor i Susqueda) i 2 de la Garrotxa (Les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols). Situats a l’oest de la província de Girona,  comparteixen el recurs més important i natural, els rius Brugent i Ter, els quals proporcionen la diversitat natural, social i turística de la zona. La zona del Ter Brugent es troba a una distància mitjana de 25 km de Girona capital, 100 km de Barcelona, uns 40 km de la Costa Brava i a 80 km de la frontera francesa.

  • Cotxe: Des de Barcelona, per l’autopista AP-7 (E-15) direcció Girona-França sortida 8, agafar la C-25, sortida 225 direcció Olot-Anglès. Des de Girona, per l’autopista AP-7 (E-15) direcció Barcelona sortida 8, agafar la C-25, sortida 225 direcció Olot-Anglès; o bé, carretera N-141e per Salt, direcció Bescanó-Olot.
  • Autobús: www.teisa-bus.com fan el trajecte d’Olot a Lloret de Mar i de d’Olot a Girona passant per tots els municipis (excepte Susqueda) i viceversa. Des de l’aeroport Girona-Costa Brava opera la companyia www.sagales.com fins a la ciutat de Girona.
  • Tren: l’estació de tren més propera es troba a Girona capital, amb servei de regional i mitja distància i tren d’alta velocitat (AVE). També hi ha la possibilitat d’utilitzar l’estació de Sils, amb trens mitja distància i regional. Consultar informació i horaris a www.renfe.es i a http://mou-te.gencat.cat/ línia R11 http://rodalies.gencat.cat/web/.content/pdf/horaris/R11.pdf
  • Avió: l’aeroport Girona-Costa Brava es troba a una mitjana de 20km. Hi operen companyies de baix cost oferint vols regulars arreu d’Europa. Més informació a la web de l’aeroport.
  • Lloguer de cotxes: a la ciutat de Girona i a l’aeroport Girona-Costa Brava es poden llogar vehicles a través de diferents empreses.
Municipis

Amer

La vila d'Amer, a cavall entre la Garrotxa i la Selva, se situa a la vall baixa del riu Brugent, envoltada pel pla de Sant Martí Sacalm i l'espadat de Santa Brígida, que continua amb els singles de Sant Roc.

El nucli urbà es va crear ben entrat el segle X al voltant del monestir medieval i de l'antic camí ral de Girona a Olot. Malgrat tot, Amer creix gràcies al mercat, el veritable motor econòmic i social de la vila, que marca el tarannà dels seus habitants i que potencia l'aparició de molts oficis. Encara avui es pot intuir la importància de la seva activitat comercial passejant per la plaça Porxada, a on es continua celebrant setmanalment el seu mercat centenari.

Històricament la vila d'Amer destaca, al llarg dels temps, pels esdeveniments vinculats amb el seu monestir, que va tenir un paper fonamental en el desenllaç de les guerres de remences. Tampoc cal oblidar que tres dels abats foren presidents de la Generalitat.

Anglès

Situada al centre de la província de Girona, la vila d'Anglès es troba dins una plana fèrtil, sobre un petit turó, ubicat a prop de la desembocadura de la riera d'Osor al Ter.

La seva història gira al voltant de l'antic castell, avui desaparegut, esmentat per primer cop l'any 1200 com a propietat dels vescomtes de Cabrera i destruït el 1696 per les forces franceses.

L'economia d'Anglès, basada principalment en les activitats agrícoles, fa un gir inesperat l'any 1887, en inaugurar-se la fàbrica tèxtil fundada per alguns familiars dels Burés, que aglutina al seu voltant un gran moviment obrer i demogràfic i obre les portes del progrés. En aquest sentit, Anglès va ser el primer poble de l'estat que va tenir enllumenat públic elèctric i, actualment, encara conserva un ric patrimoni industrial.

La Cellera de Ter

La Cellera de Ter, coneguda fins l'any 1934 amb el nom de Cellera d'Anglès, estén els seus 14,63 km2 per la carena oriental del massís de la Guilleries. El seu territori, boscós a la part oest, es corona amb les muntanyes de Sant Gregori, el Puigdefrou i el Colldegria, i contrasta amb la part est, una extensa plana de conreus de regadiu limitada pel Ter i la riera d'Osor.
El municipi el formen el nucli urbà de la Cellera i els barris del Plademunt i el Pasteral, el Pladevall i el Plantadís.

La seva història es vincula amb el poble veí d'Anglès, amb el qual va formar parròquia durant l'alta edat mitjana. L'església de Santa Maria de Sales es convertí en el centre religiós de tota la vall i al seu voltant es va formar el nucli poblacional de la Cellera de Ter.
Més al nord, es troba el Pasteral, un pas estratègic del Ter, escenari d'episodis bèl·lics. En aquest punt és on es troba l'embassament, la construcció del qual es va iniciar al segle XIX.

Les Planes d'Hostoles

Envoltat per muntanyes de més de mil metres d'altura i acompanyat pel curs del riu Brugent, un dels afluents del Ter, el terme municipal de les Planes d'Hostoles s'estén per gran part de la vall d'Hostoles i la vall de Cogolls.
Compta amb els nuclis poblacionals de les Encies, Cogolls, Paulí, la Costa, Dusol i les Planes d'Hostoles, destacant aquesta última per ser la vila de referència.

Al seu voltant s'alcen importants construccions que mostren l'empremta de nombrosos fets històrics. Al nord trobem el castell d'Hostoles, una de les tres fortificacions de la línia defensiva dels bisbats de Girona i Vic, que al segle XV es converteix en el fortí de la defensa remença en la lluita de la pagesia contra el poder feudal. Altres edificis del record més afable, com les cases modernistes, tenen gran interès artístic.

Les Planes d'Hostoles s'emmarca dins d'un espai natural de bellesa colpidora, amb els gorgs del riu Brugent, els volcans del Traiter i de les Medes o el Molí dels Murris, un dels paratges amb més encant de la zona.

Osor

La vall d'Osor es troba enclavada en plenes Guilleries. Ben delimitada per les altes muntanyes que l'envolten, Sant Gregori al nord i el Puig de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues al sud, és travessada d'oest a est per la riera d'Osor. El territori, muntanyós i profundament boscós, està solcat per innombrables torrents i rierols, mentre que per tot arreu restes d'antics masos ens parlen d'una història rica i dilatada.

El poble d'Osor, a banda i banda de la riera, és el centre de la vall des d'almenys el segle X. Més de mil anys d'història, vinculada amb el Vescomtat de Cabrera des del segle XIV, hi han deixat empremta en un ric conjunt patrimonial, on destaquen el Pont Vell, l'església de Sant Pere i la Torre de Recs. Al sud de la vall s'estenen els masos i l'església de Santa Creu d'Horta i al nord, abocada al Ter, l'antiga parròquia de Sant Miquel de Maifré. Carenant, a tocar dels límits amb Susqueda, s'alça el priorat de la Mare de Déu del Coll, compartit amb el municipi veí i que constitueix un magnífic mirador sobre la vall.

Territori agrest i d'accessos tradicionalment difícils, Osor va ser durant molts segles santuari de bandolers i trabucaires, com en Serrallonga o en Becaina, que hi trobaren l'escenari ideal per les seves accions i també un refugi segur. Avui, en una vall que s'ha convertit en un indret on senyoreja la tranquil·litat i on patrimoni cultural i natural estan íntimament lligats, aquests esdeveniments han esdevingut alhora història i llegenda.

Sant Feliu de Pallerols

Al bell mig de la vall d'Hostoles, entre les serres del Corb, els cingles de la Salut i el puig del castell d'Hostoles, es troba el municipi de Sant Feliu de Pallerols. Una gran part del terme forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i la part de la muntanya del santuari de la Salut pertany a l'Espai d'Interès Natural del Collsacabra.
Destaca per la seva riquesa natural formada per grans extensions de boscos d'alzines, roures, faig i castanyers.

La capçalera del riu Brugent divideix la vila, originada a partir del segle XI a l'entorn de la sagrera de l'església preromànica. El poble creix al segle XIV, moment en què es construeix la Cellera, un nucli de carrers estrets emmurallats que acull les assemblees dels pobladors de la vall.

Encara avui, a Sant Feliu de Pallerols es respira un esperit medieval al casc urbà, a les fortificacions, i sobretot al Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa, que es balla durant la festa major de la vila, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Sant Julià del Llor i Bonmatí

Al mig d'un territori de petits pujols, envoltat pel pla de Verdaguer, els cingles de Sant Roc i la riba del Ter, el municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí estén els seus nuclis dispersos (la colònia de Bonmatí, les urbanitzacions Bondia i la Massana i la parròquia de Sant Julià del Llor) i les seves masies isolades entre centenars d'hectàrees agrícoles i forestals.
La història del terme es remunta a un passat llunyà, amb un origen lligat probablement a la proximitat d'una via romana, com demostren els vestigis conservats de la Cavorca i el pont.
No obstant això, la importància de la zona es deu a la presència de l'aigua del riu Ter, que desviada a través d'un canal, dóna força al molí del Llor i a la colònia industrial fundada per Manel Bonmatí a finals del segle XIX.
Encara avui es conserva intacta l'estructura urbana de la colònia, un dels principals atractius del poble, que ens recorda la seva època de més esplendor.

Susqueda

El municipi de Susqueda s'estén pels indrets més feréstecs de la comarca, on les Guilleries baixen en picat des de la muntanya de Sant Benet, s'enfonsen en el pantà de Susqueda, i s'arrauleixen després contra la barrera impressionant dels cingles del Far. Boscos pregons, prats i petits conreus s'alternen, esquitxats aquí i allà per gran quantitat de masos, alguns dels quals tenen segles d'història.

El terme de Susqueda es va formar a l'edat mitjana i estava centrat per l'església de Sant Vicenç, al fons de la vall i prop del Ter, al voltant de la qual va créixer l'antic poble. El poder feudal residia al castell de Fornils, vinculat amb la baronia de Rupit i situat sota el Far. Al sud, el municipi s'enfila fins a la muntanya de Sant Benet i per la carena on senyoreja l'antic priorat del Coll. A l'altra banda del pantà s'estén el poble de Sant Martí Sacalm, actual centre del municipi. Finalment a l'extrem nord, sobre els penya-segats i a més de 1000 metres d'alçada, hi ha el veïnat del Far. Al caire de la cinglera despunta el santuari del mateix nom, balcó privilegiat de tota la contrada.

Des de l'any 1967 l'embassament de Susqueda nega el fons de la vall i sota les seves aigües reposen les restes de l'antic poble i dels masos del seu entorn. La presa, de 125 metres d'alçada, reté 230 milions de metres cúbics d'aigua que s'estenen al llarg de 12 quilòmetres seguint l'antic curs del Ter.